Opinió sobre el final de les quotes

Document d'opinió sobre el final de les quotes. Antoni Seguí Parpal.

Qui vulgui expressar la seva opinió ho pot fer, bé dirigint els comentaris a remugants@remugants.cat

o bé deixar-ho a comentaris dins del web.

Final quotesFinal quotes [401 Kb]
  • J. L. Sanmartin

    Llet sense quotes
    El proppassat mes d’octubre, amb motiu de la seva participació sobre “... el nou decret 40-2014, de l’ordenació de les explotacions ramaderes i la manera de com afrontar un mercat lleter sense quotes lleteres”, en una jornada tècnica en el marc de la 3a fira de la llet, a Vilobí d’Onyar (Selva), la responsable de Produccions Lleteres i Extensives i en relació al futur del sector lleter en un mercat sense quotes, deia que “el Departament d’Agricultura encara no ha fitxat, que jo sàpiga, cap vident ni cap bruixa...”, frase que em va agradar força perquè, a més d’ésser gràfica, respon a la realitat, per la qual cosa no hem de pretendre nosaltres ser els bruixots que no té el DAAM...
    No obstant, i admetent d’entrada que ens podem equivocar, com ha passat en la majoria de les previsions que s’han fet al llarg del temps, com bé sabem els que ja som “gats vells”, tindré la gosadia d’especular sobre el tema, això sí, fent servir els coneixements adquirits i amb total honradesa...
    Hi ha un percentatge relativament important de responsables d’explotacions de vaques de llet i de tècnics que creuen fermament que, amb la desaparició de les quotes, es presenta una oportunitat d’incrementar la producció, augmentant el cens d’animals i forçant l’alimentació principalment, per així reduir costos i ja hi ha uns quants que fa temps que estan treballant amb aquest objectiu...
    Però hi ha un factor en aquest raonament que, sota el meu punt de vista és erroni i és que les quotes continuaran existint !. Com és això ?. Les quotes, tal com les coneixem, sí que desapareixeran, en un termini (si l’UE no es torna enrere, cosa improbable) de dos mesos... però seran substituïdes per unes altres: la “quota del mercat” i la “quota de la merda” (per ser gràfic).
    Pel que fa a la primera, el mercat té una determinada capacitat de consum. És veritat que, quan es va negociar l’entrada de l’Estat espanyol a la UE, no es va fer bé, ni per part de l’administració, ni per part del sector que, en general, declarava una producció menor de la real... de tal manera que el mercat consumia de l’ordre d’un terç més... però aquest dèficit el va cobrir la llet procedent d’altres països (França, Alemanya...). Què passarà si en produïm més: les nostres explotacions seran capaces de produir llet més barata que aquests països o Nova Zelanda ?.
    Des de fa anys s’ha produït una davallada de la renda a causa del increment dels costos de producció i baixada del preu final, condicionat a un mercat global amb forta competència amb els productes procedents de l’exterior. Per altra part, en els darrers anys s’ha incrementat la dependència de les explotacions agràries i ramaderes respecte del sector de la indústria agroalimentària.
    Un altre perill pot ser la implantació d’empreses externes al sector, possiblement lligades a grans superfícies o indústries, que competirien directament amb el sector, des de dins...
    Davant d’aquesta situació, les que podran competir seran aquelles explotacions que produeixin el litre de llet a menor cost i sovint, s’oblida que les vaques són remugants i, a més de necessitar el farratge per als processos metabòlics, està demostrat que les explotacions que subministren més farratges el producte és més competitiu... L’alimentació, principal factor econòmic de la producció lletera, es basa en racions que en molts casos no arriben a cobrir el 50% de matèria seca farratgera, complementada amb subproductes agroindustrials i concentrats, en la majoria de casos adquirits fora de l’explotació. Això comporta problemes pel que fa a la vida útil de les vaques (en moltes explotacions la mitjana de parts/vaca està al voltant dels 2). Al mateix temps s’ha constatat que la tendència és que, a més depesa en alimentació el Marge Net (MN) és més baix.
    Pel que fa a l’altra quota, la “de la merda”, cada cop més, per motius mediambientals, les explotacions de tot tipus de bestiar hauran de disposar d’unes determinades superfícies per tal de gestionar els fems, de tal manera que el cens permès serà en funció d’aquesta superfície... i el Departament d’Agricultura anuncia que serà rigorós en aquest aspecte... serà així ?.
    Les explotacions de vaques de llet a Catalunya, en general, són intensives i s’ha de tenir en compte que la competència pel territori és forta –i encara més en algunes comarques com el Vallès, Osona, Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva– amb grans obres d’infraestructures, polígons industrials, altres usos de tipus turístic (golfs, urbanitzacions, etc.), malgrat que en els últims anys ha minvat, a causa de la crisi econòmica.
    En altres zones o comunitats autònomes, com ara Galícia, tot i que també hi ha explotacions amb censos de vaques de més de 100-200 vaques, en general són “semi-extensives”, és a dir, amb més disponibilitat de superfície farratgera i amb produccions més barates, ja que en molts de casos, a causa de les condicions climàtiques, no es reguen i moltes d’elles progressen de forma ràpida pel que fa a la tecnologia, de tal manera que posaran, o ja posen, al mercat un producte més competitiu. A més, ateses aquestes circumstàncies, els nivells d’exigència de l’administració són menors, tant en aspectes medi-ambientals com de càrregues ramaderes.
    En resum, les quotes de llet desapareixeran, tal com les coneixem, però seran substituïdes per altres més estrictes.
    José Luis Sanmartín

    03/02/2015 11:49
  • Carlos Ramon Romero Sala

    Hasta la crisis provocada en 2012 por los costes de alimentación, en el resto de crisis anteriores que he conocido, siempre valía la misma receta: aumentar la producción; ya que se reducen los márgenes, produzco más para ganar lo mismo. Esta misma receta también era válida cuando los precios de la leche subían. Pero en 2012 dejó de funcionar, al menos de una manera universal.

    La desaparición de cuotas iba a facilitar esta receta, pero se ha comprobado que no vale en todas las ocasiones. Además, ya no se compra leche al ganadero si no está asegurada su venta a la distribución.
    La situación es enormemente compleja y mi opinión es que el ganadero debe asegurar una buena eficacia en la alimentación de sus vacas (un buen valor sería obtener 1,54 kg de leche por kg de materia seca ingerido), a ser posible reduciendo la dependencia en la compra de alimentos para no depender de la especulación que se ha introducido en el mercado de las materias primas y, por otra parte, optimizar la mano de obra (estar por encima de 1.400 L de leche por UTA y día debería ser alcanzable).
    Son objetivos ambiciosos, pero realistas: ambas cifras suponen el valor promedio más desviación típica de los ganaderos que están en el programa de Eficiencia Productiva de Calidad Pascual. Y su logro supone un nivel de costes que permitirá a la ganadería aguantar los malos momentos, que sin duda vendrán, y ganar bastante dinero cuando vengan las vacas gordas, que también llegarán estos momentos. Si, además, estos datos vienen acompañados de un buen estado sanitario de la ganadería y que no haya un descalabro reproductivo, la sostenibilidad está garantizada.

    03/02/2015 17:30
  • Antoni Segui

    Hola Carlos,
    Estoy de acuerdo que esta crisis es diferente de las demás, sería necesario que el productor no viera en la desaparición de las cuotas, sólo la oportunidad de aumentar efectivos.
    Creo que en las épocas en que el precio de la leche subió no se aprovechó en mejorar la eficiencia, sino que se apretó el acelerador de la producción sin más.
    Saludos

    03/02/2015 17:31
  • Jordi Maynegre

    Les quotes lleteres s'acaben, ara ja podem dir que això ja és un fet. S'obre un període d'incertesa, i segurament de forces canvis en el sector (encara més?), però la "recepta" per afrontar-los penso i crec que és la de sempre: gestió integral i integrada de l'explotació + suficient base territorial farratgera.
    El sector productor és evident que canviarà, però ja ho estava fent a bon ritme amb el sistema de quotes. El mercat lliure de llet sembla que pot accelerar aquesta transformació. El nombre d'explotacions continuarà reduint-se, i aquesta reducció serà més lenta o accelerada en funció del preu de la llet i de com evolucionin els costos de producció. El principal problema continua i continuarà sent la manca de relleu generacional, circumstància que afecta sobretot a les explotacions de petita dimensió. El que sembla clar és, que per a que una explotació de vaques de llet funcioni, al seu darrera hi ha d'haver mà d'obra familiar (allò del soci/s capitalistes + gerent + operaris crec que ha quedat demostrat que no funciona). I quant a la dimensió, la que cadascú pugui arribar a gestionar a un cost de producció raonable i complint amb la normativa vigent a cada moment.
    Tornant a la dimensió, les explotacions petites que transformin el seu producte i facin venda directa o bé les que lliurin la seva llet a una cooperativa transformadora, penso que podran tirar endavant, la resta ho tenen, si més no, força complicat. Les explotacions grans semblen, a priori, millor preparades per afrontar aquest nou escenari, però si no estan ben gestionades també ho passaran malament (un per molt gran que sigui, si té els peus de fang, també acaba caient).
    Per defecte professional, em resulta complicat visualitzar una vaca sense un camp de farratge al seu costat, crec que les dues coses han d'anar de la mà, i no solament per convicció, sinó també per costos de producció, sostenibilitat, etc. Ara que, tenir base territorial no és garantia de res, també s'ha de saber gestionar correctament.
    En definitiva, per a mi la "filosofia" no és altra que vetllar dia i nit per produir farratges de qualitat excel•lent, per tal de reduir les necessitats d'inputs (bàsicament farina de blat de moro i tortó de soja), i valorar les possibles oportunitats que ens ofereixi el territori quant a subproductes (que n’hi han, però no per a tothom).
    Salut i vaques tinguem!
    Jordi Maynegre Santaulària.

    09/02/2015 08:46
  • Antoni Segui

    Sí, més clar l'aigua de pluja abans de tocar el terra...
    Canvien els condicionaments però les receptes són les mateixes: vaca sana, confortable i ben alimentada, seria la primera garantia, i una bona gestió de l’explotació.
    Tots els defectes professionals fossin com la teva visualització.
    Salut

    09/02/2015 14:30
  • Mikilait

    Les baules del sector lleter, sector productor-indústria-distribució, no considero que hagin d’experimentar cap canvi important respecte la situació de desequilibri actual, com a mínim a curt termini. La distribució continuarà marcant el ritme frenètic del pilot capdavanter i la indústria i el sector productor prou feines tindran d’anar a rebuf.
    Com va dir el filòsof alemany Schopenhauer, “No hay buen viento para el que no tiene rumbo”.
    I justament aquesta és la situació, fatal, que travessa la indústria transformadora de llet, i de llet líquida en particular. Aquesta incertesa, aquesta manca de visió de futur acaba repercutint directament a la baula més sensible de la cadena, el productor, llastrant el seu desenvolupament i evitant el canvi generacional.
    La indústria transformadora, encapçalada per Grupo LACTALIS, CAPSA FOOD i Calidad PASCUAL, malgrat infructuosos intents de constricció i agrupament, continua molt atomitzada, i any rere any veu esgarrapada la seva quota de mercat, en volum i en valor, enfront de la Marca de Distribució, MDD, que ja experimenta el 60% en valor del mercat, i in crescendo. IPARLAT és el principal processador de llet MDD.
    Al 2007, en alguna de les meves xerrades a l’Observatori de la Llet ja apuntava el concepte de mercat madur en referència al mercat de llet líquida bàsica. Aquest concepte no ha fet més que evolucionar, 8 anys després, cap a la “vellesa” decrèpita d’un producte sense valor a ulls del consumidor. El consum de llet bàsica continua decreixent des de fa anys, sobretot a les grans ciutats, en favor d’altres productes, més innovadors, més “saludables”, més divertits de consumir o simplement, més de moda.
    En 2014, el 32% del mercat lleter, en valor, l’ha aportat el segment de llet líquida, seguit, amb un 29%, pel sector formatger i en un 25% el segment de llet fermentades -iogurts-. Són les tres principals fonts de valor, entre elles apleguen el 86%. El segment de productes industrials, llets en pols, greixos butírics, caseïnats, etc., productes diversificats i amb valor afegit no són presents al sector lleter espanyol.
    Si fem l’enfoc en el segment de llet líquida, segons el meu punt de vista, les dades que trobem són encara més preocupants. De la totalitat de llet líquida processada al 2014, el 75% en volum i el 66% en valor està representat per la llet bàsica UHT. Les altres llets, “funcionals”, les begudes vegetals, bandera de la diversificació de la indústria lletera espanyola, fracassen i no aconsegueixen evitar el naufragi del les principals processadores del país, en gran part, perquè cada any hi ha menys pastís a repartir i els convidats a la festa són sempre els mateixos.
    El final de les quotes lleteres obliga a la indústria lletera espanyola a fer un deures obligatoris de reconversió, de renovació, d’unificació, de diversificació, de planificació. En definitiva de marcar un rumb, i seguir-lo. Si aquest escenari no es compleix, veig esquinçades, molt perillosament, dues baules essencials del sector lleter del País.
    El final de les quotes lleteres implicarà ineludiblement la liberalització del sector productor-transformador. Cap frontera, cap bandera, cap limitació, la UE competirà directament amb els EUA, amb Oceania, amb els països Sud-Americans i no val a badar per no quedar despenjats del pilot. L’objectiu és clar, produir i processar la millor llet al millor preu per poder ser competitius en els mercats interiors i internacionals.
    La producció mundial de llet, a mig i llarg termini, segons la FAO, haurà d’augmentar per abastir nous mercats fins ara inexistents o poc preponderants. Es presenta doncs un nou nínxol de mercat per a la indústria processadora del Sud d’Europa a imatge i semblança dels grans grups industrials del nord d’Europa, CAMPINA, ARLA FOOD, o LACTALIS amb un portafolis diversificat i estudiat. El futur passa inequívocament per crear un gran i únic grup empresarial ibèric capaç de ser competitiu versus els països del nord.
    Malauradament aquests canvis tan evidents i clars que proposo per a la viabilitat del sector lleter són inviables, a mig termini, a la nostra cultura llatina de la poltrona i de la no planificació. Sembla impossible que CAPSA FOOD, Calidad PASCUAL, CELTA o Leche RÍO es posin d’acord per desfer els seus ministeris privats i crear un holding empresarial estratègic i eficient al Sud d’Europa.
    Per tant, l’escenari més plausible a curt termini és ben simple, tot continuarà igual o pitjor pels interessos del sector productor. Les processadores del País fixaran les quotes de producció dels seus proveïdors. Aquests últims continuaran sense poder créixer perquè els seus clients no seran capaços de dir-los la llet que podran comprar més enllà de l’any en curs. El just in time serà la política de compres més utilitzada per les centrals lleteres per minimitzar així les despeses d’estoc del producte acabat.
    Amb aquestes condicions el ramader mai serà capaç de planificar els seus creixements, i si ho fa, serà a risc d’haver de vendre els previsibles sobrants al mercat SPOT, a preus sensiblement inferiors als contractats amb les centrals lleteres.
    Si aquests excedents produïts no són transformats en producte industrial per LACTALIS, o altres empreses especialistes, es crearà un mercat B de llet spot que provocarà una doble conseqüència: els preus de la llet estructural es depreciaran i les centrals de compra compraran més llet a la carta, en funció de les seves necessitats estacionals, en detriment dels contractes fixes amb els seus clients. En definitiva més inseguretat i inestabilitat en el sector productor. Aquesta tendència, negativa, només s’invertirà quan els mercats internacionals demandin més producte del disponible tal com va succeir el passat mes d’agost de 2012 i durant tot el 2013.
    Si hagués de fer una recomanació pel sector productor seria ben fàcil, produir en funció dels nostres recursos i davant dels imminents canvis que s’han de produir, sobretot en una de les baules de la cadena, ser pacient, restar atents als esdeveniments i sempre amb un bon roc a la faixa.

    13/02/2015 12:14
  • roblox-robux

    great post thanks

    24/10/2020 02:57

Deixa la teva opinió

* camps obligatoris (l'adreça electrònica NO es publicarà)

Autor*

email*

url

Comentari*

Codi*